JUNTS, MILLOR (segona part)

La meva segona entrada en aquest bloc era "Junts, millor". He de dir que passats els dies em reafirmo en aquesta idea que, per altra banda, és aplicable a molts sentits de la vida. Al futbol (em molesta que l'entrenador de l'equip guanyador de la Copa del Rei es feliciti perquè ell ha aconseguit totes les copes dels països on ha entrenat; la meva pregunta és: ell sol o amb l'ajuda dels jugadors?), a la familia (un mal tràngol passat per tots junts és molt més lleuger que passar-lo sol) i perquè no, a la política i aquí si que hi haurien exemples de tots colors. N'agafaré només un, el Govern català ha demanat al PSC que s'impliqui i ajudi a reclamar els 1400 milions d'euros que deu el govern espanyol a Catalunya i, que si cal s'enfronti al PSOE. Jo tinc la lleugera impressió que la màxima de "Junts, millor" no serà seguida pel PSC, és millor criticar i reclamar per les retallades que no intentar ajudar a sortir de la situació (situació que, per altra banda, no s'hauria d'oblidar que el PSC hi té molta responsabilitat).
Em reafirmo doncs en la meva idea, individualment podem aconseguir fites importans, peró els més grans èxits s'aconsegueixen col·lectivament.

GUARDEM-NOS DELS MESSIES

Ja fa uns dies que es preparen les campanyes electorals a tots els municipis catalans i ja es comença a sentir la fressa de les espases preparades per la batalla. Cada dia apareixen nous messies que es proclamen salvadors del seu poble,ciutat o barri i que ho fan perquè així els hi demana aquest poble que volen salvar. A qui volen enganyar? Segurament a ells mateixos. I de què es volen enganyar? També segurament de la pròpia hipocresia que els impedeix acceptar el que és inevitable, que els temps canvien i que els projectes necessiten reciclar-se.

TOTS FEM GRAN LA MOSTRA

A Vilafant, ahir dia 3 d’abril, es va celebrar la 15ª Mostra Gastronòmica o com ens agrada anomenar-la als vilafantencs, la Fira del Conill. És un dia especial per Vilafant. Gent de tota la comarca visita el nostre poble i es deixa seduir (i alimentar) pels plats que han cuinat els restaurants de la Mostra gastronòmica.
És una jornada de converses, rialles, passejos i jocs infantils que compleix ja 15 edicions. Avui és una fira plenament consolidada, amb un èxit de públic notori, i això no s’aconsegueix de cop. És un treball conjunt dels diferents equips de govern que han apostat clarament per augmentar-ne cada any el nivell qualitatiu i buscar formules imaginatives que la renovin i la facin interessant pel públic. Però és més que això, la Mostra és un clar exemple de com la societat civil i les administracions publiques poden conviure en harmonia en un àmbit de col•laboració i treball conjunt. A cada edició de la Mostra ha estat importantíssim el treball de les entitats, associacions i restaurants de Vilafant.
És per això que considero que un dels camins a seguir per superar la situació actual de crisi passa per fomentar i consolidar aquesta col•laboració entre les administracions publiques i la societat civil. Col•laboració que implica comunicació, transparència, treball dur i constància. Fàcil de dir però sobretot, molt important d’aconseguir.

FEBRE INAUGURADORA

A molts pobles els ha agafat una estranya febre, jo l’he batejada com “febre inauguradora”. Vilafant, que sempre ha tingut mesura en aquest aspecte, ha sucumbit a aquesta febre; en dos dies hem inaugurat i posat en funcionament un parc de salut i hem donat llicència de primera ocupació, amb visita oficial inclosa, als primers HPO de Vilafant que, sigui dit de passada, és la primera intervenció que hi fa en tot el procés l’actual equip de govern. Però el que m’ha decidit a fer aquesta intervenció al bloc és que la revista municipal repartida el 29/03 (últim dia perquè l’equip de govern pugui fer publicitat de les obres realitzades) ens parla d’una nova web municipal que ni tan sols s’ha posat en funcionament. Tot plegat deu ser efecte de la primavera.