Acabo de llegir que és possible que els sindicats d’AENA convoquin noves protestes per Setmana Santa i estiu i per tant, és possible que qualsevol que tingui previst algun vol per aquelles dates tingui, si més no, maldecaps per saber si podrà volar.
El dret de vaga és un dret molt important per a tots els treballadors, però a vegades jo, que per deformació professional crec que el dret laboral és un dels més importants de la pràctica jurídica, acabo cansada del us abusiu que se’n fa per part d’alguns sectors.
Aquesta amenaça dels sindicats és deguda a la voluntat del govern de privatitzar AENA. Veient els temps que corren crec que seria prudent que els sindicats expliquessin més bé amb què els perjudica la decissió del govern, ja que sinó corren el risc de ser incompresos i generar el mateix malestar que en el seu moment va crear la vaga de controladors aeris.
dissabte, 26 de febrer del 2011
dijous, 24 de febrer del 2011
23 F - HISTÒRIA QUE S'HA DE CONÈIXER
Ahir, dia 23 de febrer, va ser dia de records, qui més qui menys va pensar en què feia el mateix dia de fa 30 anys. Tothom qui ho recorda diu que van ser unes hores de molts nervis i incertesa. Jo, us haig de ser sincera, no en recordo res, fa 30 anys en tenia sis i em sembla que el que recordo és fruit de les històries o anècdotes que d’aquelles hores se m’ha explicat, he vist per televisió o bé he après dels llibres d’història.
Diuen que aquells que no coneixen la història estan condemnats a repetir-la. Aquesta frase em va fer pensar ahir al vespre, quan em vaig adonar que molts adolescents no sabien què havia passat feia trenta anys, ni quins havien estat els protagonistes del cop d’estat i barrejaven, amb la inconsciència pròpia de la edat, noms, dates i fets.
No culpo als adolescents, sinó al sistema educatiu que hem tingut els últims anys i que fa que tota una generació no sigui capaç d’identificar un dels fets més importants i amb més transcendència política de la història contemporània de l’Estat Espanyol.
Diuen que aquells que no coneixen la història estan condemnats a repetir-la. Aquesta frase em va fer pensar ahir al vespre, quan em vaig adonar que molts adolescents no sabien què havia passat feia trenta anys, ni quins havien estat els protagonistes del cop d’estat i barrejaven, amb la inconsciència pròpia de la edat, noms, dates i fets.
No culpo als adolescents, sinó al sistema educatiu que hem tingut els últims anys i que fa que tota una generació no sigui capaç d’identificar un dels fets més importants i amb més transcendència política de la història contemporània de l’Estat Espanyol.
dimarts, 22 de febrer del 2011
JUNTS, MILLOR
En l’època actual, on l’individualisme sembla que prima, és important constatar que el terme “nosaltres” no està passat de moda. I dic això, perquè en comunitats petites com Vilafant hi ha exemples que aquest terme adquireix importància dia a dia.
El cap de setmana que ve tindran lloc a Vilafant diversos actes per recaptar fons a favor de la família de l’Adrià Cantero Arias que ha de fer front a una greu malaltia. Com a mare no puc imaginar pitjor malson que haver de lluitar contra la malaltia d’un fill, per això trobo admirable la valentia i el coratge d’aquells que ho fan. Però també trobo lloable la iniciativa dels que, per solidaritat, decideixen ajudar, sigui individualment, sigui col·lectivament amb idees com el dinar solidari del proper diumenge 27 de febrer al local social de Les Forques. Una altra de les iniciatives que s’ha organitzat per aquest cap de setmana vinent ha estat una trobada d’escoles de bàsquet (nens de l’edat de l’Adrià) a la pista poliesportiva de Vilafant (al costat de la piscina). La recaptació que es faci al bar del bàsquet Vilafant serà entregada a la família de l’Adrià.
Així doncs, a aquells que llegiu aquest bloc si el diumenge 27 no podeu assistir al dinar solidari us convido a que vingueu a la pista poliesportiva Els Pins a prendre un cafè (o fins i tot menjar un entrepà) i gaudir d’un matí solidari.
El cap de setmana que ve tindran lloc a Vilafant diversos actes per recaptar fons a favor de la família de l’Adrià Cantero Arias que ha de fer front a una greu malaltia. Com a mare no puc imaginar pitjor malson que haver de lluitar contra la malaltia d’un fill, per això trobo admirable la valentia i el coratge d’aquells que ho fan. Però també trobo lloable la iniciativa dels que, per solidaritat, decideixen ajudar, sigui individualment, sigui col·lectivament amb idees com el dinar solidari del proper diumenge 27 de febrer al local social de Les Forques. Una altra de les iniciatives que s’ha organitzat per aquest cap de setmana vinent ha estat una trobada d’escoles de bàsquet (nens de l’edat de l’Adrià) a la pista poliesportiva de Vilafant (al costat de la piscina). La recaptació que es faci al bar del bàsquet Vilafant serà entregada a la família de l’Adrià.
Així doncs, a aquells que llegiu aquest bloc si el diumenge 27 no podeu assistir al dinar solidari us convido a que vingueu a la pista poliesportiva Els Pins a prendre un cafè (o fins i tot menjar un entrepà) i gaudir d’un matí solidari.
dilluns, 21 de febrer del 2011
BENVINGUDA
He de reconèixer que mai hagués pensat escriure un blog, però, per no imaginar, tampoc hauria imaginat que un dia jo seria candidata a l’alcaldia del meu poble. Avui començo el repte d’encapçalar una candidatura i he de dir-vos que és una tasca que inicio amb la màxima il·lusió, però també amb la clara convicció que Vilafant es mereix un govern que cregui en les grans possibilitats que, com a poble, tenim.
És per això que em presento davant vostre perquè a través d’aquest instrument, que son les noves tecnologies, em conegueu més enllà del que deixen entreveure els cartells electorals. Aquí hi deixaré opinions, articles, pensaments o tan sols petites notes de l’actualitat diària, no només la que afecta a Vilafant, sinó també l’actualitat comarcal i catalana.
Sigueu tots benvinguts, estic convençuda que tots junts podem fer grans coses per Vilafant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)