LA COHERÈNCIA COMENÇA PER UN MATEIX

Personalment sempre he estat molt clara amb el tema de les dedicacions exclusives a les administracions publiques. Si la persona que ocupa el càrrec dedica tots els seus esforços a treballar per una administració té tot el dret a que la seva feina sigui retribuïda.
Avui a Vilafant s’ha aprovat amb els vots dels regidors del PSC equiparar el sou de l'actual alcaldessa als sous que es varen aprovar al 2007 sense tenir en compte que fa quatre anys l'economia era molt diferent i que l’actual alcaldessa a més del sou de l’Ajuntament de Vilafant rebrà les retribucions corresponents com a membre de la Diputació de Girona. Crec que és d’una demagògia insultant i d'una incoherència clamorosa passar-se els últims quatre anys criticant la nòmina de l’anterior alcaldessa i avui proposar-ne un de pràcticament igual.
Avui al ple he demanat a l’equip de govern de Vilafant reduir a la meitat les assignacions econòmiques que rebem els regidors electes (govern i oposició) per assistir a certes comissions. El motiu d’aquesta petició és no incrementar la despesa del nostre municipi. La realitat econòmica i el marc de la crisi actual recomana prendre una mesura d’aquest tipus el més aviat possible. Llàstima que l’actual equip de govern de Vilafant no ho vegi igual, esperem que no tardin a adonar-se que tots junts som necessaris per trobar solucions satisfactòries i imaginatives a la crisi.

FI DE CAMPANYA I INICI D'UN NOU CICLE

S'ha acabat la nit electoral i amb ella la campanya. No puc dir que no me n'alegri, el cansament aquests últims dies ja era molt patent. La experiència ha estat molt bona, s'ha fet molta feina i no puc sinó agraïr a tots els meus companys de llista i a tota la gent que ens ha donat suport el treball i el gran esforç realitzat.
Un cop dit això i, encara en calent després dels resultats electorals (a Vilafant PSC ha guanyat per majoria i CIU hem perdut dos regidors) hem de treure conclusions de tot plegat. La primera de totes, no canviaria res del que hem fet durant la campanya, ha estat positiva, molt treballada i il·lusionadora. La segona, tenim quatre anys per preparar-nos i formar-nos per les properes. I la tercera, una majoria absoluta és una eina de doble tall, el grup guanyador podrà governar com vulgui, però d'aqui a 4 anys els votants segurament seran més exigents amb ells del que ho han estat en aquesta ocasió.
De moment però, noblesa obliga, la nit passada ja vaig felicitar pels resultats a la cap de llista del psc a Vilafant i aquí reitero les meves felicitacions.

ULTIMA SETMANA DE CAMPANYA ELECTORAL

Ja hem entrat de ple en la última setmana de campanya electoral. Això vol dir que a CiU de Vilafant encara ens esperen cinc dies de plena activitat. Avui, explicació de programa i porta a porta al Camp dels Enginyers; demà, debat entre tots els caps de lllista; dimecres, dinar d'empresaris de Vilafant amb en Josep Antoni Duran i Lleida; dijous, berenar amb el Conseller Josep Mª Pelegrí i divendres, acte de fi de campanya al local de l'associació de veïns del barri de Les Forques. Entremig, hi hauran sessions d'explicació de programa i trobades amb veïns.
No entenc una campanya electoral sense explicacions de programa ni confrontació d'idees, és per això que CiU de Vilafant ha plantejat i està duent a terme actes continus d'explicació i aclariment de conceptes. La resposta de la gent és molt bona i, malgrat la difícil situació es palpa en l'ambient les ganes de treball i superació.

CAMPANYA ELECTORAL

Fa uns dies que no escric res al bloc. No és que no en tingui ganes, és que no tinc temps material (llàstima que el dia només duri 24 hores)per fer més coses. Estic molt contenta de l'experiència tan intensa que estem vivint. Durant aquesta última setmana hem penjat cartells electorals, hem repartit agendes de campanya, hem fet xerrades sobre el programa electoral que presentem, hem fet porta a porta pel municipi i encara ens queden molts actes per realitzar. El que més valoro jo és la possibilitat d'un intercanvi directe d'opinions amb els meus veïns; és molt gratificant i, sense cap mena de dubte, aquest fet i l'excel·lent ambient de treball que s'ha generat entre tots els membres de la llista és el millor que recordaré d'aquesta campanya electoral.

JUNTS, MILLOR (segona part)

La meva segona entrada en aquest bloc era "Junts, millor". He de dir que passats els dies em reafirmo en aquesta idea que, per altra banda, és aplicable a molts sentits de la vida. Al futbol (em molesta que l'entrenador de l'equip guanyador de la Copa del Rei es feliciti perquè ell ha aconseguit totes les copes dels països on ha entrenat; la meva pregunta és: ell sol o amb l'ajuda dels jugadors?), a la familia (un mal tràngol passat per tots junts és molt més lleuger que passar-lo sol) i perquè no, a la política i aquí si que hi haurien exemples de tots colors. N'agafaré només un, el Govern català ha demanat al PSC que s'impliqui i ajudi a reclamar els 1400 milions d'euros que deu el govern espanyol a Catalunya i, que si cal s'enfronti al PSOE. Jo tinc la lleugera impressió que la màxima de "Junts, millor" no serà seguida pel PSC, és millor criticar i reclamar per les retallades que no intentar ajudar a sortir de la situació (situació que, per altra banda, no s'hauria d'oblidar que el PSC hi té molta responsabilitat).
Em reafirmo doncs en la meva idea, individualment podem aconseguir fites importans, peró els més grans èxits s'aconsegueixen col·lectivament.

GUARDEM-NOS DELS MESSIES

Ja fa uns dies que es preparen les campanyes electorals a tots els municipis catalans i ja es comença a sentir la fressa de les espases preparades per la batalla. Cada dia apareixen nous messies que es proclamen salvadors del seu poble,ciutat o barri i que ho fan perquè així els hi demana aquest poble que volen salvar. A qui volen enganyar? Segurament a ells mateixos. I de què es volen enganyar? També segurament de la pròpia hipocresia que els impedeix acceptar el que és inevitable, que els temps canvien i que els projectes necessiten reciclar-se.

TOTS FEM GRAN LA MOSTRA

A Vilafant, ahir dia 3 d’abril, es va celebrar la 15ª Mostra Gastronòmica o com ens agrada anomenar-la als vilafantencs, la Fira del Conill. És un dia especial per Vilafant. Gent de tota la comarca visita el nostre poble i es deixa seduir (i alimentar) pels plats que han cuinat els restaurants de la Mostra gastronòmica.
És una jornada de converses, rialles, passejos i jocs infantils que compleix ja 15 edicions. Avui és una fira plenament consolidada, amb un èxit de públic notori, i això no s’aconsegueix de cop. És un treball conjunt dels diferents equips de govern que han apostat clarament per augmentar-ne cada any el nivell qualitatiu i buscar formules imaginatives que la renovin i la facin interessant pel públic. Però és més que això, la Mostra és un clar exemple de com la societat civil i les administracions publiques poden conviure en harmonia en un àmbit de col•laboració i treball conjunt. A cada edició de la Mostra ha estat importantíssim el treball de les entitats, associacions i restaurants de Vilafant.
És per això que considero que un dels camins a seguir per superar la situació actual de crisi passa per fomentar i consolidar aquesta col•laboració entre les administracions publiques i la societat civil. Col•laboració que implica comunicació, transparència, treball dur i constància. Fàcil de dir però sobretot, molt important d’aconseguir.

FEBRE INAUGURADORA

A molts pobles els ha agafat una estranya febre, jo l’he batejada com “febre inauguradora”. Vilafant, que sempre ha tingut mesura en aquest aspecte, ha sucumbit a aquesta febre; en dos dies hem inaugurat i posat en funcionament un parc de salut i hem donat llicència de primera ocupació, amb visita oficial inclosa, als primers HPO de Vilafant que, sigui dit de passada, és la primera intervenció que hi fa en tot el procés l’actual equip de govern. Però el que m’ha decidit a fer aquesta intervenció al bloc és que la revista municipal repartida el 29/03 (últim dia perquè l’equip de govern pugui fer publicitat de les obres realitzades) ens parla d’una nova web municipal que ni tan sols s’ha posat en funcionament. Tot plegat deu ser efecte de la primavera.

PANTALLES ACÚSTIQUES

Les obres del tercer carril de l’AP-7 ja son a Vilafant, aquesta última setmana s’ha pogut veure a les màquines treballant al nostre municipi. Soc conscient que és un projecte llarg i dificultós i per això puc entendre que moltes coses es van decidint sobre el trajecte. El que ja no puc entendre és que una part important del projecte com és el de les pantalles acústiques que han de protegir determinades zones de Vilafant no estigui decidit. L’AP-7 en el seu pas per Vilafant travessa el poble i passa literalment enganxat amb el pati de l’escola Sol i Vent i altres zones urbanes. Evidentment, si l’autopista s’amplia un carril la distancia entre aquesta i les zones urbanes s’escurça considerablement. És per això, que no entenc que durant aquest últim any no s’hagi pogut concretar com seran les pantalles que han de protegir zones tan importants del nostre poble com és el pati d’una escola municipal. Sincerament, crec que en aquest tema l’equip de govern de Vilafant s’ha adormit.

PLURALITAT POLÍTICA A VILAFANT

Els dimecres, pocs minuts després de les 9 del matí, tinc una cita amb la tertúlia de Ràdio Vilafant. Cita a la que vaig amb molt de gust i on es parla de diferents temes de l’actualitat diària. Com podeu imaginar la tertúlia no només es fa davant de micròfon, i quan més s’acosta el 22 de maig més es parla de llistes electorals i d’eleccions. A Vilafant s’especula (i dic s’especula, perquè no hi ha gaire res confirmat) que podria ser que a aquests comicis hi concorrin set llistes electorals. Si això es confirma ens hem de sentir molt contents i felicitar-nos per l’alt grau d’implicació en la vida política de la gent de Vilafant. Ara bé, crec que seria motiu de decepció per a tothom que darrera els noms que es presentin a les llistes no hi hagués projectes i idees per tirar endavant el nostre poble.

PETITS DETALLS

En un consistori hi ha grans projectes a dur a terme, però igual d'importants que els grans projectes son els petits detalls, tenir cura del que tenim. Actualment crec que aquests petits detalls son encara més importants; vigilar la neteja del poble, el manteniment dels marges, de les zones verdes, el rec dels jardins, l'asfalt dels carrers, ... tot això permet no haver de fer despeses extres per reparar o substituir el que es malmeti. És la cultura de l'estalvi que els nostres avis tan bé coneixíen i que nosaltres havíem oblidat.

PRESENTACIÓ

Divendres 11 de març es va celebrar la meva presentació com a cap de llista de CIU a Vilafant. Vull agraïr l'assistència de tots els amics que van venir a l'acte, vaig quedar gratament sorpresa del ple que vam aconseguir. Entre les paraules que es van dir en aquell acte, vull remarcar les del Secretari General d'Unió Democràtica de Catalunya i Conseller d'agricultura, ramaderia, pesca, alimentació i medi natural, Josep M. Pelegrí, que va encoratjar-nos a ser responsables i treballar fort per aconseguir que el futur sigui millor que els temps actuals.

DONES I TREBALLADORES

El dia 8 de març s’ha commemorat el dia de la dona treballadora. Està molt bé aquesta efemèride, però en aquest tema tinc una opinió una mica extrema. Permeteu que digui clarament que el dia de la dona treballadora s’hauria de celebrar cada dia, no cal que sigui 8 de març.
Des d’aquí el meu homenatge a les mares i àvies que durant molts anys han portat la casa i la família de manera abnegada, han estat elles les que han aconseguit que les noves generacions de dones puguem preparar-nos i avançar en la professió que hem triat.
Una abraçada a totes.

LA GESTIÓ COM A PRINCIPI

La Generalitat de Catalunya ha anunciat restriccions i retallades importants amb la voluntat d’intentar superar la difícil situació econòmica que estem vivint. Els Ajuntaments, com administracions més properes als ciutadans, seran qui més notaran aquestes restriccions. Una part important dels pressupostos de les administracions locals es nodreixen de subvencions i, per tant molts dels grans projectes previstos depenen d’elles. Serà difícil poder fer grans inversions durant els propers anys. És necessari doncs, que aquells que ocupin el govern dels consistoris siguin gestors eficients i pràctics que siguin capaços de minimitzar els efectes d’aquestes retallades sobre els ciutadans. Només així, entre tots, superarem la situació actual.

AENA I ELS SINDICATS

Acabo de llegir que és possible que els sindicats d’AENA convoquin noves protestes per Setmana Santa i estiu i per tant, és possible que qualsevol que tingui previst algun vol per aquelles dates tingui, si més no, maldecaps per saber si podrà volar.
El dret de vaga és un dret molt important per a tots els treballadors, però a vegades jo, que per deformació professional crec que el dret laboral és un dels més importants de la pràctica jurídica, acabo cansada del us abusiu que se’n fa per part d’alguns sectors.
Aquesta amenaça dels sindicats és deguda a la voluntat del govern de privatitzar AENA. Veient els temps que corren crec que seria prudent que els sindicats expliquessin més bé amb què els perjudica la decissió del govern, ja que sinó corren el risc de ser incompresos i generar el mateix malestar que en el seu moment va crear la vaga de controladors aeris.

23 F - HISTÒRIA QUE S'HA DE CONÈIXER

Ahir, dia 23 de febrer, va ser dia de records, qui més qui menys va pensar en què feia el mateix dia de fa 30 anys. Tothom qui ho recorda diu que van ser unes hores de molts nervis i incertesa. Jo, us haig de ser sincera, no en recordo res, fa 30 anys en tenia sis i em sembla que el que recordo és fruit de les històries o anècdotes que d’aquelles hores se m’ha explicat, he vist per televisió o bé he après dels llibres d’història.
Diuen que aquells que no coneixen la història estan condemnats a repetir-la. Aquesta frase em va fer pensar ahir al vespre, quan em vaig adonar que molts adolescents no sabien què havia passat feia trenta anys, ni quins havien estat els protagonistes del cop d’estat i barrejaven, amb la inconsciència pròpia de la edat, noms, dates i fets.
No culpo als adolescents, sinó al sistema educatiu que hem tingut els últims anys i que fa que tota una generació no sigui capaç d’identificar un dels fets més importants i amb més transcendència política de la història contemporània de l’Estat Espanyol.

JUNTS, MILLOR

En l’època actual, on l’individualisme sembla que prima, és important constatar que el terme “nosaltres” no està passat de moda. I dic això, perquè en comunitats petites com Vilafant hi ha exemples que aquest terme adquireix importància dia a dia.

El cap de setmana que ve tindran lloc a Vilafant diversos actes per recaptar fons a favor de la família de l’Adrià Cantero Arias que ha de fer front a una greu malaltia. Com a mare no puc imaginar pitjor malson que haver de lluitar contra la malaltia d’un fill, per això trobo admirable la valentia i el coratge d’aquells que ho fan. Però també trobo lloable la iniciativa dels que, per solidaritat, decideixen ajudar, sigui individualment, sigui col·lectivament amb idees com el dinar solidari del proper diumenge 27 de febrer al local social de Les Forques. Una altra de les iniciatives que s’ha organitzat per aquest cap de setmana vinent ha estat una trobada d’escoles de bàsquet (nens de l’edat de l’Adrià) a la pista poliesportiva de Vilafant (al costat de la piscina). La recaptació que es faci al bar del bàsquet Vilafant serà entregada a la família de l’Adrià.

Així doncs, a aquells que llegiu aquest bloc si el diumenge 27 no podeu assistir al dinar solidari us convido a que vingueu a la pista poliesportiva Els Pins a prendre un cafè (o fins i tot menjar un entrepà) i gaudir d’un matí solidari.

BENVINGUDA

He de reconèixer que mai hagués pensat escriure un blog, però, per no imaginar, tampoc hauria imaginat que un dia jo seria candidata a l’alcaldia del meu poble. Avui  començo el repte d’encapçalar una candidatura i he de dir-vos que és una tasca que inicio amb la màxima il·lusió, però també amb la clara convicció que Vilafant es mereix un govern que cregui en les grans possibilitats que, com a poble, tenim.

És per això que em presento davant vostre perquè a través d’aquest instrument, que son les noves tecnologies, em conegueu més enllà del que deixen entreveure els cartells electorals. Aquí hi deixaré opinions, articles, pensaments o tan sols petites notes de l’actualitat diària, no només la que afecta a Vilafant, sinó també l’actualitat comarcal i catalana.

Sigueu tots benvinguts, estic convençuda que tots junts podem fer grans coses per Vilafant.